Categoria: Uncategorized

Rolex no vende relojes en línea, por lo que cuando se trata de comprar un nuevo Rolex, el proceso es tan simple como ir al sitio web de la marca y encontrar la ubicación del distribuidor Rolex autorizado más cercano. Sin embargo, cualquiera que haya intentado hacerlo en los últimos años inevitablemente descubrirá que está lejos de ser simple o directo.
Debido a que réplicas rolex es la compañía de relojes de lujo más famosa del mundo, la demanda de relojes Rolex en todo el mundo supera con creces la oferta, y la gran mayoría de los modelos más populares de Rolex están completamente agotados en los minoristas. Si bien todavía están en producción y están técnicamente disponibles en los minoristas, es imposible comprarlos nuevos sin pasar mucho tiempo en la lista de espera.

Muchos de los relojes más populares de Rolex, incluidos todos sus relojes deportivos de acero inoxidable, se agotan constantemente en los distribuidores de todo el mundo, y la mayoría tiene listas de espera de varios años que no garantizan que recibirá el reloj antes de que el modelo esté completamente interrumpido. Algunos de los mejores modelos de la marca, como el Daytona de acero inoxidable y cerámica, aún tienen listas de espera de más de cinco años en algunos puntos de venta, a pesar de que el modelo lleva años en el mercado.

Hay muchas otras razones por las que compraría un Rolex usado en lugar de uno nuevo. Por ejemplo, podrá encontrar todos los modelos que están actualmente en producción y agotados en los minoristas. Si bien es casi seguro que tendrá que pagar una prima para saltarse la línea y obtener uno hoy, hay muchos que creen que la disponibilidad instantánea bien vale la pena el costo adicional.

Además, no solo tendrá acceso a todos los modelos producidos actualmente, sino que también podrá elegir entre todos los modelos descontinuados y antiguos en los archivos de donde comprar replicas de relojes. Tenga en cuenta que Rolex solo vende relojes nuevos en sus boutiques y minoristas autorizados, por lo que si desea un modelo más antiguo o una gran referencia vintage de Rolex para coleccionistas, entonces el mercado de segunda mano será su única opción.
Por fin, un reloj usado no significa que esté viejo y roto. En muchos casos, encontrará relojes Rolex completamente nuevos en el mercado de segunda mano que sus dueños originales vendieron porque sabían que podían obtener una gran ganancia vendiéndolos a un distribuidor de segunda mano. Además, los relojes siempre se pueden restaurar y reparar, por lo que hay muchos modelos más antiguos que han existido antes y que han sido completamente restaurados a sus especificaciones originales antes de venderse en el mercado de segunda mano.

A. HIDRATACIÓ:

Quan nedem en el medi aquàtic, el nostre cos perd líquids i electròlits encara que no ho notem. Per això, seguir unes correctes pautes d’hidratació és essencial.

Abans de començar, ens hem d’assegurar que anem hidratats (si comencem amb set, podem patir problemes com dèficit de força/concentració, rampes i problemes més greus).

En sortides de més d’una hora, serà necessari portar un bidó amb aigua o beguda isotònica (les boies de seguretat ens permeten portar-ho amb nosaltres sense generar un llastre).

Al acabar, podem aportar líquids també mitjançant fruites aquoses com meló, síndria o taronges.

B. NUTRICIÓ:

Abans de començar, és convenient menjar aliments que ens aportin energia (rics en carbohidrats), amb un mínim de 3 hores d’antelació i evitant greixos i fibra, que alenteixen el procés digestiu.

Si la travessa és de llarga durada, hauràs de menjar aliments de fàcil digestió que t’aportin energia (gels de carbohidrats, barretes,etc). Aquests aliments els has d’haver provat abans per assegurar-te que no et causen problemes estomacals. No experimentis mai el dia de la prova!

Al acabar, tindrem que recuperar part de l’energia gastada, així com els electròlits que hem perdut. Begudes isotòniques, fruites amb alt percentatge d’aigua i aliments que continguin proteïnes seran la base per a recuperar la musculatura de l’esforç realitzat (síndria, meló, batut de proteïnes amb carbohidrats, altres fonts de proteïnes com la carn de pollastre o els ous).

T’aconsellem que mengis i beguis amb calma al acabar, per facilitar la feina a l’estómac després de la travessa.

Per últim, et recomanem que visitis a un professional de la nutrició per planificar específicament el teu pla nutricional.

4.a   Previsió: les condicions del mar no són estables. Assegura’t de conèixer l’estat del mar (el color de la bandera a la platja t’avisarà de les condicions) i d’ésser capaç de sortir de l’aigua en cas de problemes.

4.b   Companyia: neda sempre acompanya’t. La sortida serà més amena i tindràs el doble de seguretat.

4.c   Visibilitat: al mar, fes-te visible! Utilitza un casquet de bany que se’t vegi i una boia de seguretat. Seràs visible per altres nedadors/es, embarcacions, socorristes,etc.

4.d   Nivell: abans d’aventurar-te al mar, assegura’t que tens un nivell mínim de natació en piscina. Per a poder GAUDIR del mar s’han de fer els deures a la piscina abans.

4.e   Escalfament: abans de començar, realitza mobilitat articular en sec i els primers metres que siguin suaus per entrar en acció.

4.f   Itinerari: segueix els itineraris marcats, sense sobrepassar les boies que delimiten la zona de trànsit marítim.

4.g   Equipament: en determinades condicions, un bon equipament será imprescindible (l’ús de neoprè per a baixes temperatures o presència de meduses).

La natació neix com a pràctica de supervivència en un medi que resulta desconegut i perillós pels humans.

La necessitat de desplaçar-se resultava vital per les tribus prehistòriques, havent d’aprendre a sortejar obstacles naturals amb aigua (rius, llacs i/o platges).

No va ser fins el segle XVIII, a Anglaterra, que es va fundar la primera organització de natació, la National Swimming Society, amb l’ànim d’entendre la natació com quelcom més enllà de la supervivència.

Així, les primeres competicions transcorregueren en rius i platges, fent-se extensiva la pràctica en piscines amb el pas del temps.

Ja en les primeres Olimpíades modernes, el 1896 a Atenes, la natació va esdevenir esport de ple dret, realitzant-se el total de les proves al mar, donada la negativa dels organitzadors d’invertir en la construcció d’un recinte especialitzat.

Amb el pas del temps, les competicions d’Aigües Obertes ‘han convertit en proves de mitja/llarga distancia, i des del 2008 han adquirit l’estatus de prova Olímpica en la distància de 10 quilòmetres.

Arreu del món podem trobar proves d’aigües obertes que abracen des de menys d’un quilòmetre a autentiques maratons de més de 25 quilòmetres.

A nivell nacional, podríem destacar els nedadors Kiko Hervás i Erika Villaécija (aquesta última va ser la única representant espanyola en els últims JJOO, entrant en una meritòria 17ª posició).

També cabria destacar les figures mediàtiques de nedadors com David Meca, que va popularitzar la llarga distancia amb travesses com Xàbia-Eivissa, o la incombustible Margarita “Tita” Llorens, nedadora d’estil purista (sense utilitzar neoprè per les seves travesses) que ha realitzat travesses com Eivissa-Mallorca.