Meduses. Exagerem?
Meduses. Exagerem?
Sí, exagerem. Des que érem persones petites ens han ensenyat a tenir por a les meduses, a evitar-les, a odiar-les, bàsicament, a sentir pànic si tan sols sentim el seu nom. Aquell animal tan terrorífic, qui no ha sentit mai a parlar inclús de morts per picades de meduses? Però no, en tota la costa espanyola mai ningú ha mort per la picada d’una medusa i no, no hem de tenir pànic a que ens piqui alguna.
Tot i que el mar és immens i la probabilitat que ens toqui una medusa és molt baixa, a part que aquestes no tenen intenció de picar-te ni aniran mai a per tu, és cert que si nedes sovint a mar obert tard o d’hora t’acabarà picant alguna. Però estem parlant que aquest “tard o d’hora” potser és al cap de 4 anys de nedar cada dia a Barcelona, com és el cas d’un usuari de la IEM Espai de Mar.
A Barcelona ens podem trobar amb tres tipus de meduses; la pelagia noctiluca (fotografia 1), la rhizostoma pulmo (fotografia 2) i la cotylorhiza o “huevo frito” (fotografia 3).
La Pelagia Noctiluca és la més petita de les tres, però la que té una picadura més dolorosa. La rhizostoma, en canvi, és la més gran i té una picadura urticant, però menys dolorosa que la primera. Totes dues produeixen una irritació de la pell que dura entre mitja hora i dues hores, la sensació és com si tinguessis moltes picades de mosquit, res més. Entre les persones que han patit picadures, coincideixen en descriure que noten una descàrrega, en el cas de la pelagia ve acompanyada d’un petit dolor durant 2-3 minuts (en cas de contacte fort i en gran superfície a la pell el dolor és més intens i dura 4-5 minuts), després tens la sensació que pica molt i, poc a poc, es va alleujant fins a no notar res. Com a tot arreu, hi ha petites excepcions i si observem reaccions molt diferents a les esmentades s’haurà d’avisar a un especialista i, arribats al cas, anar a l’hospital.
Rhizostoma pulmo
Pelagia Noctiluca
“Huevo frito”
Per últim, la “huevo frito” la podem tocar amb les mans tant per la part de dalt com la de baix (sí, els tentacles) que no ens picarà. Notarem una mucosa, la qual si entrés en contacte amb algun orifici nostre o ferida sí que ens picaria, per tant, convé rentar bé les mans després per despendre’s d’aquesta mucosa.
Quan ens pica una medusa el que hem de fer és el mateix que fem amb la “huevo frito”, treure el verí que ens ha deixat a la pell. La majoria de nedadors i nedadores segueixen nedant i, al sortir, utilitzen diferents tècniques per acabar de treure el verí, com fregar-se amb sorra la zona afectada o amb una targeta rascar bé la zona de la picada, tot i que oficialment mai t’ho dirà cap metge. Es recomanen diferents accions i cada any diuen alguna cosa diferent, nosaltres ens quedem amb la més important; no aplicar aigua dolça sobre la picada immediatament.
A mode de resum final, el pànic que tenim per les meduses no és ni molt menys proporcional ni a la probabilitat que ens piqui ni a la seva picada si es dóna el cas. Per tant, a l’aigua sense cap excusa!!!
