TORNA L'ACTIVITAT A AIGÜES OBERTES

A continuació us presentem el projecte Aigües Obertes de l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de Club Lleuresport, en el que es pretén fomentar la pràctica de la natació en aigües obertes tant a les persones que es vulguin iniciar com a les que ja tinguin un nivell mig o alt (el mínim necessari per venir és poder anar i tornar a la boia situada a 200m de la costa).

S’impartiran sessions totalment gratuïtes d’una hora i mitja, amb instructor/a titulat, els divendres de 17:30 a 19:00 i els dissabtes de 10:00h a 11:30h. Al llarg de tot el curs es sortirà des de totes les platges de Barcelona per provar els diferents itineraris que ens ofereix la ciutat.

Normalment, però, sortirem des de la IEM Espai de Mar (a no ser que s’especifiqui un altre centre). Quedem els divendres i dissabtes a les 17:30 i a les 10:00, respectivament, ja canviats i canviades! En el centre disposareu de taquilles, vestidors, lavabos i dutxes i podreu arribar amb antelació a l’inici de la sessió.

Com a novetat d’aquest any, sí que serà necessària la reserva de plaça. Per fer-ho, a partir del dilluns de la mateixa setmana, s’haurà d’enviar un correu a aiguesobertes@lleuresport.cat especificant quin dels dos dies vindreu i adjuntant el pdf que teniu a continuació firmat. En un màxim de 48hores us confirmarem si teniu plaça o no.

Si no es disposa de neoprè i/o boia es podran llogar (7’3 euros el neoprè i 3 euros la boia) o comprar al mateix centre.

Les classes es mantindran fins desembre i, tot i que es segueix una programació, està orientada a que tothom pugui venir qualsevol dia.

Per a més informació podeu contactar amb el responsable del projecte; aiguesobertes@lleuresport.cat

Estem en contacte,

gràcies!

NORMATIVA AIGÜES OBERTES

  • En el cas de tenir símptomes o haver estat en contacte amb una persona afectada per la COVID-19, encara que sigui amb símptomes lleus, hauràs d’abstenir-te a accedir al centre. Avisa’ns i et canviarem la reserva per un altre dia.
  • Abans de venir al centre hauràs de prendre’t la temperatura. Si és igual o superior a 37.3ºC hauràs de quedar-te a casa. Avisa’ns i et canviarem la reserva per un altre dia.
  • L’ús de mascareta és obligatori.
  • Es realitzarà un registre-control de les persones que comparteixen espai en el mateix horari.
  • Disposaràs de punts amb hidroalcohol a la recepció i a l’entrada de cada vestidor.
  • Els grups s’adaptaran a les restriccions vigents i serà obligatori realitzar reserva de plaça prèviament. S’obrirà el llistat de reserva el dilluns de la mateixa setmana.
  • En el cas de realitzar una reserva de plaça i no presentar-te ni avisar per anul·lar, no tindràs prioritat de reserva el següent cop que vulguis participar en una sessió.
  • En el cas de que tinguis símptomes durant els 14 dies després de realitzar l’activitat amb nosaltres, ens hauries d’avisar i fer-te la prova per saber si tens el COVID-19 i informar-nos dels resultats. Nosaltres avisarem al personal i usuaris que hagin pogut compartir l’espai amb tu per a controlin els seus símptomes. En cap cas comunicarem el nom de la persona amb símptomes.

Abans de la sessió:

  • Els vestuaris tindran un aforament limitat. Si es supera l’aforament, hauràs d’esperar a que surti la gent per poder entrar. Pel que et recomanem que vinguis canviat de casa. L’aforament i ús del vestidor s’adaptarà a les restriccions vigents.
  • En el cas de que no ens hagis tornat els documents firmats, els firmaràs a la recepció abans de la sessió.
  • La persona de recepció i/o el monitor responsable del grup serà el que realitzi l’entrega

del neoprè i/o la boia.

  • No es podran compartir tovalloles, begudes, cremes ni cap material que sigui personal o del centre.

Durant la sessió:

  • Es mantindrà una distància de 1.5-2metres.
  • El monitor es col·locarà de cara a la direcció del vent sempre que sigui possible.
  • A la sorra, durant l’escalfament i els estiraments, es mantindrà una distància de 1,5-2 metres .
  • A l’aigua s’intentarà mantenir també la distància de seguretat d’1,5-2 metres sempre que les condicions del mar i la quantitat de gent a l’aigua ho permetin.

Després de la sessió:

  • En el cas que utilitzis licra, neoprè o boia nostre, te’l trauràs abans d’accedir al centre i ho deixaràs a la galleda que hi ha a recepció per a la seva posterior desinfecció.

 

 

Jo, ________________________________________________________ firmo conforme entenc i accepto les pautes anteriorment mencionades a dia _____de______________ de 2021:

Meduses. Exagerem?

Sí, exagerem. Des que érem persones petites ens han ensenyat a tenir por a les meduses, a evitar-les, a odiar-les, bàsicament, a sentir pànic si tan sols sentim el seu nom. Aquell animal tan terrorífic, qui no ha sentit mai a parlar inclús de morts per picades de meduses? Però no, en tota la costa espanyola mai ningú ha mort per la picada d’una medusa i no, no hem de tenir pànic a que ens piqui alguna.

Tot i que el mar és immens i la probabilitat que ens toqui una medusa és molt baixa, a part que aquestes no tenen intenció de picar-te ni aniran mai a per tu, és cert que si nedes sovint a mar obert tard o d’hora t’acabarà picant alguna. Però estem parlant que aquest “tard o d’hora” potser és al cap de 4 anys de nedar cada dia a Barcelona, com és el cas d’un usuari de la IEM Espai de Mar.

A Barcelona ens podem trobar amb tres tipus de meduses; la pelagia noctiluca (fotografia 1), la rhizostoma pulmo (fotografia 2) i la cotylorhiza o “huevo frito” (fotografia 3).

La Pelagia Noctiluca és la més petita de les tres, però la que té una picadura més dolorosa. La rhizostoma, en canvi, és la més gran i té una picadura urticant, però menys dolorosa que la primera. Totes dues produeixen una irritació de la pell que dura entre mitja hora i dues hores, la sensació és com si tinguessis moltes picades de mosquit, res més. Entre les persones que han patit picadures, coincideixen en descriure que noten una descàrrega, en el cas de la pelagia ve acompanyada d’un petit dolor durant 2-3 minuts (en cas de contacte fort i en gran superfície a la pell el dolor és més intens i dura 4-5 minuts), després tens la sensació que pica molt i, poc a poc, es va alleujant fins a no notar res. Com a tot arreu, hi ha petites excepcions i si observem reaccions molt diferents a les esmentades s’haurà d’avisar a un especialista i, arribats al cas, anar a l’hospital.

Rhizostoma pulmo

Pelagia Noctiluca

“Huevo frito”

Per últim, la “huevo frito” la podem tocar amb les mans tant per la part de dalt com la de baix (sí, els tentacles) que no ens picarà. Notarem una mucosa, la qual si entrés en contacte amb algun orifici nostre o ferida sí que ens picaria, per tant, convé rentar bé les mans després per despendre’s d’aquesta mucosa.

Quan ens pica una medusa el que hem de fer és el mateix que fem amb la “huevo frito”, treure el verí que ens ha deixat a la pell. La majoria de nedadors i nedadores segueixen nedant i, al sortir, utilitzen diferents tècniques per acabar de treure el verí, com fregar-se amb sorra la zona afectada o amb una targeta rascar bé la zona de la picada, tot i que oficialment mai t’ho dirà cap metge. Es recomanen diferents accions i cada any diuen alguna cosa diferent, nosaltres ens quedem amb  la més important; no aplicar aigua dolça sobre la picada immediatament.

A mode de resum final, el pànic que tenim per les meduses no és ni molt menys proporcional ni a la probabilitat que ens piqui ni a la seva picada si es dóna el cas. Per tant, a l’aigua sense cap excusa!!!

Entrenament Aigües Obertes.

Aspectes bàsics d’una bona planificació per fer una o més travesses.
Com ja sabem, travesses n’hi ha de moltes distàncies i cadascú les pot encarar amb objectius diferents, des d’anar a guanyar-la fins anar a acabar-la, però les bases de l’entrenament acaben sent les mateixes per a tothom, les quals explicarem a continuació.

Primer de tot, hem de saber que en una travessa treballarem majoritàriament la resistència aeròbica, per tant, la resistència serà un dels nostres objectius principals. Per entrenar-la existeixen tres mètodes d’entrenament, el continu (sense recuperació entre esforços), el fraccionat (hi ha recuperació entre esforços, que pot ser completa o incompleta) i el mètode de control (esforços similars a la competició). A part, però, haurem de treballar també i donar-li la mateixa importància a la força, la tècnica i l’amplitud de moviment.

La temporada la podem dividir en tres grans etapes, de les quals cadascú les adaptarà a les seves necessitats. Començarem amb una adquisició de forma, dividida en dos, l’adquisició de forma general i l’adquisició de forma específica. Després entrem en la fase de manteniment de la forma, dividida també en dues fases, la posada al punt i l’activitat competitiva. Finalment, acabarem amb la pèrdua temporal de la forma.

En la primera d’aquestes han de predominar els exercicis de caràcter general i donarem especial importància a la part de força. Treball de gimnàs, sortir a córrer, caminar, nedar… Un cop haguem adquirit un estat de forma considerable, començarem a tractar la natació de manera específica. Li donarem molta importància a la part tècnica, sense oblidar la força així com la resistència i l’amplitud de moviment.

En la fase de manteniment de la forma hi arribem amb una forma física bona, de tal manera que el que haurem de fer és mantenir-la durant la temporada. En aquesta fase treballarem, a termes generals, exercicis de més durada però de menys intensitat que en les fases anteriors.

Finalment, en comptes de parar de cop després de l’última competició, són necessàries dues setmanes de “tornada a la calma”, amb entrenaments orientats a la recuperació.

A partir d’aquí, tothom es prepararà el seu entrenament adequat als seus objectius, sempre realistes i tenint en compte quin temps es podrà destinar a l’entrenament.

Iniciem temporada d’Aigües Obertes

Sessions totalment gratuïtes on podràs tant iniciar-te com perfeccionar la natació en mar obert. Tots els dissabtes de 10:30h a 12:00h a partir de l’11 de maig. Sortirem des de les diferents platges de Barcelona i, el primer dia (11 de maig), des de la IEM Espai de Mar (Platja de la Barceloneta). Vine a gaudir del mar amb nosaltres! 

Per més informació contacta amb jordiarmora@lleuresport.cat o al lloc web https://aiguesobertes.barcelona/es/ 

 

JORNADA D’AIGÜES OBERTES

Horaris:

  • 14H Classe d’aigües Obertes (1:30h)
  • Conferencies – a partir de les 16 h.

Horaris ponents:

Luis Rodriguez Adalia: “Que puc aprendre dels millors nedadors en aigües obertes?” – 16 h.

L’entrenador responsable del CAR de Sant Cugat, qui ha entrenat a medallistes i a nedadors professionals en aigües obertes ens explicarà què podem aprendre dels millors en aquesta modalitat.

Podem agafar consells dels professionals per aplicar-los aquells nedadors d’un nivell més baix o amateurs per tal de millorar el rendiment i augmentar els beneficis de practicar aquest esport.

Carles Llagostera: “Transició de la piscina a la platja amb seguretat” – 16.45 h 

En Carles Llagostera és director tècnic de la secció d’aigües obertes del Vic-ETB. Aquest entrenador nacional de natació ens exposarà les principals progressions que ha de realitzar qualsevol nedador/a que vulgui participar amb seguretat en proves d’aigües obertes.

Entre d’altres consells, ens explicarà quines tècniques de natació s’han d’aprendre prèviament, com conèixer les condicions ideals per nedar al mar o quin material és indispensable per gaudir amb seguretat de la natació en aigües obertes.

Andrea Comaposada Garcia, Cofundadora d’Anèl·lides: “Qui viu a les platges de Barcelona?” – 17.30 h 

Aquesta empresa es dedica a donar serveis ambientals marins, fent conscienciació i divulgació omega replica de la importància de conservar i cuidar el medi ambient i la flora i fauna que podem trobar a l’aigua.

Ens faran una ponència sobre què ens podem trobar durant l’estona que estem nedant a la platja de Barcelona, la flora i la fauna, les seves característiques per a conèixer millor tot allò que ens pot deixar veure el mar Mediterrani.

1. POSAR-SE UN CASQUET QUE ES VEGI BÉ.

Al mar no és obligatori portar el casquet de bany, però és un
element de seguretat més. A ser possible, s’ha de triar un color
cridaner. S’ha de tenir en compte el color a l’hora d’adquirir-
lo: rosa lluminós, verd, groc, taronja i blanc són els més
recomanats.

2. S’HA DE NEDAR AMB BOIA DE SEGURETAT.

És un element de seguretat indispensable. A més d›atorgar
gran visibilitat, atorguen capacitat de càrrega. Portar un mòbil
i una mica de menjar no és mala idea. Per exemple portar un
antic mòbil que no utilitzem i un parell de gels per si de cas;
salva més d’una dificultat.

3. NEDAR AMB UN COMPANY.

Sempre que pugui s’ha de nedar amb un company. És fonamental
per a la seguretat. També, és una manera d’optimitzar
el rendiment. Al mar si passés quelcom, l’ajuda d’un company
sempre és d’agrair. Si no pots nedar amb un company, sempre
es pot nedar en zones més properes a la platja.

4. PRIORITZAR LES HORES DEL SOCORRISTA.

L’horari dels socorristes a les platges de Barcelona és molt extensa,
per la qual cosa, és important organitzar la sortida en
horari del socorrista, ja que si passes quelcom, et pot arribar
a salvar la vida.

5. ESPECIAL ATENCIÓ AMB ELS SOROLLS.

A l’aigua els sorolls tenen una peculiaritat, no se sap d’on procedeixen.
És per això, que quan s’escolti un soroll fora del normal,
s’ha de parar, aixecar el cap i veure de què es tracta.

6. S’HA DE RESPIRAR BILATERALMENT.

A part de per evitar lesions i desequilibris quan estem nedant,
la respiració bilateral serveix per tenir més contacte visual
amb el nostre entorn. S’ha de combinar la respiració bilateral
amb la vista al front i a més a més, es té el voltant controlat i
millorarà la orientació en el mar.

7. ATURAR-SE SI HI HAGUÉS ALGÚ O ALGUNA COSA A PROP.

Si es veu alguna cosa o algú a prop teu, s’ha d’aturar. És més
comú del que sembla que no s’adonin que hi ha un nedador.
En cas necessari, s’han d’agitar els braços per a que et vegin.

8. S’HA D’ASSUMIR QUE ELS ALTRES NO PODEN VEURE’T, ENCARA QUE TU ELS PUGUIS VEURE A ELLS.

Això és molt important interioritzar-ho. Al nedar, estem submergits
en l’aigua, un nedador és poc visible per això s’ha de
ser conscient que s’està desprotegit.

9. NO PERDRE LA CALMA.

Davant de qualsevol tipus d’imprevist el més important és no
perdre la calma. Mantenir-se tranquil en cas de patir una rampa
o sentir fatiga mentre es neda en aigües obertes, pot ajudar
a superar amb èxit la situació.

10. UTILITZAR NEOPRÈ EN ÈPOCA DE FRED.

El temps i la temperatura poden condicionar molt el teu rendiment.
Per això els dies de fred recomanem nedar amb vestit
de neoprè. No es pot ser confiat i s’ha de ser cautelós. Encara
que es sigui un nedador experimentat no és recomanable endinsar-
se massa en el mar per evitar riscos innecessaris.

11. LA TÈCNICA NO CANSA.

Per evitar que els factors externs guanyin la cursa, cal nedar
tenint cura de la tècnica des del primer moment. A replica ceasuri més, és
la millor fórmula per evitar cansar-nos gratuïtament en cada
braçada.

12. CONSELL D’ ONADES.

En natació la respiració sempre és molt important. Però quan
es practica aquest esport en aigües obertes encara ho és més.
Per respirar amb seguretat has de fixar-te en les onades que
vénen cap a tu i respirar pel costat contrari. A més així evitarem
empassar major quantitat d’aigua.

A. HIDRATACIÓ:

Quan nedem en el medi aquàtic, el nostre cos perd líquids i electròlits encara que no ho notem. Per això, seguir unes correctes pautes d’hidratació és essencial.

Abans de començar, ens hem d’assegurar que anem hidratats (si comencem amb set, podem patir problemes com dèficit de força/concentració, rampes i problemes més greus).

 

 

En sortides de més d’una hora, serà necessari portar un bidó amb aigua o beguda isotònica (les boies de seguretat ens permeten portar-ho amb nosaltres sense generar un llastre).

Al acabar, podem aportar líquids també mitjançant fruites aquoses com meló, síndria o taronges.

B. NUTRICIÓ:

Abans de començar, és convenient menjar aliments que ens aportin energia (rics en carbohidrats), amb un mínim de 3 hores d’antelació i evitant greixos i fibra, que alenteixen el procés digestiu.

Si la travessa és de llarga durada, hauràs de menjar aliments de fàcil digestió que t’aportin energia (gels de carbohidrats, barretes,etc). Aquests aliments els has d’haver provat abans per assegurar-te que no et causen problemes estomacals. No experimentis mai el dia de la prova!

Al acabar, tindrem que recuperar part de l’energia gastada, així com els electròlits que hem perdut. Begudes isotòniques, fruites amb alt percentatge d’aigua i aliments que continguin proteïnes seran la base per a recuperar la musculatura de l’esforç realitzat (síndria, meló, batut de proteïnes amb carbohidrats, altres fonts de proteïnes com la carn de pollastre o els ous).

T’aconsellem que mengis i beguis amb calma al acabar, per facilitar la feina a l’estómac després de la travessa.

Per últim, et recomanem que visitis a un professional de la nutrició per planificar específicament el teu pla nutricional.

4.a   Previsió: les condicions del mar no són estables. Assegura’t de conèixer l’estat del mar (el color de la bandera a la platja t’avisarà de les condicions) i d’ésser capaç de sortir de l’aigua en cas de problemes.

4.b   Companyia: neda sempre acompanya’t. La sortida serà més amena i tindràs el doble de seguretat.

4.c   Visibilitat: al mar, fes-te visible! Utilitza un casquet de bany que se’t vegi i una boia de seguretat. Seràs visible per altres nedadors/es, embarcacions, socorristes,etc.

4.d   Nivell: abans d’aventurar-te al mar, assegura’t que tens un nivell mínim de natació en piscina. Per a poder GAUDIR del mar s’han de fer els deures a la piscina abans.

4.e   Escalfament: abans de començar, realitza mobilitat articular en sec i els primers metres que siguin suaus per entrar en acció.

4.f   Itinerari: segueix els itineraris marcats, sense sobrepassar les boies que delimiten la zona de trànsit marítim.

4.g   Equipament: en determinades condicions, un bon equipament será imprescindible (l’ús de neoprè per a baixes temperatures o presència de meduses).

La natació neix com a pràctica de supervivència en un medi que resulta desconegut i perillós pels humans.

La necessitat de desplaçar-se resultava vital per les tribus prehistòriques, havent d’aprendre a sortejar obstacles naturals amb aigua (rius, llacs i/o platges).

No va ser fins el segle XVIII, a Anglaterra, que es va fundar la primera organització de natació, la National Swimming Society, amb l’ànim d’entendre la natació com quelcom més enllà de la supervivència.

Així, les primeres competicions transcorregueren en rius i platges, fent-se extensiva la pràctica en piscines amb el pas del temps.

Ja en les primeres Olimpíades modernes, el 1896 a Atenes, la natació va esdevenir esport de ple dret, realitzant-se el total de les proves al mar, donada la negativa dels organitzadors d’invertir en la construcció d’un recinte especialitzat.

Amb el pas del temps, les competicions d’Aigües Obertes ‘han convertit en proves de mitja/llarga distancia, i des del 2008 han adquirit l’estatus de prova Olímpica en la distància de 10 quilòmetres.

Arreu del món podem trobar proves d’aigües obertes que abracen des de menys d’un quilòmetre a autentiques maratons de més de 25 quilòmetres.

A nivell nacional, podríem destacar els nedadors Kiko Hervás i Erika Villaécija (aquesta última va ser la única representant espanyola en els últims JJOO, entrant en una meritòria 17ª posició).

També cabria destacar les figures mediàtiques de nedadors com David Meca, que va popularitzar la llarga distancia amb travesses com Xàbia-Eivissa, o la incombustible Margarita “Tita” Llorens, nedadora d’estil purista (sense utilitzar neoprè per les seves travesses) que ha realitzat travesses com Eivissa-Mallorca.