Mes: octubre de 2017

A. HIDRATACIÓ:

Quan nedem en el medi aquàtic, el nostre cos perd líquids i electròlits encara que no ho notem. Per això, seguir unes correctes pautes d’hidratació és essencial.

Abans de començar, ens hem d’assegurar que anem hidratats (si comencem amb set, podem patir problemes com dèficit de força/concentració, rampes i problemes més greus).

 

 

En sortides de més d’una hora, serà necessari portar un bidó amb aigua o beguda isotònica (les boies de seguretat ens permeten portar-ho amb nosaltres sense generar un llastre).

Al acabar, podem aportar líquids també mitjançant fruites aquoses com meló, síndria o taronges.

B. NUTRICIÓ:

Abans de començar, és convenient menjar aliments que ens aportin energia (rics en carbohidrats), amb un mínim de 3 hores d’antelació i evitant greixos i fibra, que alenteixen el procés digestiu.

Si la travessa és de llarga durada, hauràs de menjar aliments de fàcil digestió que t’aportin energia (gels de carbohidrats, barretes,etc). Aquests aliments els has d’haver provat abans per assegurar-te que no et causen problemes estomacals. No experimentis mai el dia de la prova!

Al acabar, tindrem que recuperar part de l’energia gastada, així com els electròlits que hem perdut. Begudes isotòniques, fruites amb alt percentatge d’aigua i aliments que continguin proteïnes seran la base per a recuperar la musculatura de l’esforç realitzat (síndria, meló, batut de proteïnes amb carbohidrats, altres fonts de proteïnes com la carn de pollastre o els ous).

T’aconsellem que mengis i beguis amb calma al acabar, per facilitar la feina a l’estómac després de la travessa.

Per últim, et recomanem que visitis a un professional de la nutrició per planificar específicament el teu pla nutricional.

4.a   Previsió: les condicions del mar no són estables. Assegura’t de conèixer l’estat del mar (el color de la bandera a la platja t’avisarà de les condicions) i d’ésser capaç de sortir de l’aigua en cas de problemes.

4.b   Companyia: neda sempre acompanya’t. La sortida serà més amena i tindràs el doble de seguretat.

4.c   Visibilitat: al mar, fes-te visible! Utilitza un casquet de bany que se’t vegi i una boia de seguretat. Seràs visible per altres nedadors/es, embarcacions, socorristes,etc.

4.d   Nivell: abans d’aventurar-te al mar, assegura’t que tens un nivell mínim de natació en piscina. Per a poder GAUDIR del mar s’han de fer els deures a la piscina abans.

4.e   Escalfament: abans de començar, realitza mobilitat articular en sec i els primers metres que siguin suaus per entrar en acció.

4.f   Itinerari: segueix els itineraris marcats, sense sobrepassar les boies que delimiten la zona de trànsit marítim.

4.g   Equipament: en determinades condicions, un bon equipament será imprescindible (l’ús de neoprè per a baixes temperatures o presència de meduses).

La natació neix com a pràctica de supervivència en un medi que resulta desconegut i perillós pels humans.

La necessitat de desplaçar-se resultava vital per les tribus prehistòriques, havent d’aprendre a sortejar obstacles naturals amb aigua (rius, llacs i/o platges).

No va ser fins el segle XVIII, a Anglaterra, que es va fundar la primera organització de natació, la National Swimming Society, amb l’ànim d’entendre la natació com quelcom més enllà de la supervivència.

Així, les primeres competicions transcorregueren en rius i platges, fent-se extensiva la pràctica en piscines amb el pas del temps.

Ja en les primeres Olimpíades modernes, el 1896 a Atenes, la natació va esdevenir esport de ple dret, realitzant-se el total de les proves al mar, donada la negativa dels organitzadors d’invertir en la construcció d’un recinte especialitzat.

Amb el pas del temps, les competicions d’Aigües Obertes ‘han convertit en proves de mitja/llarga distancia, i des del 2008 han adquirit l’estatus de prova Olímpica en la distància de 10 quilòmetres.

Arreu del món podem trobar proves d’aigües obertes que abracen des de menys d’un quilòmetre a autentiques maratons de més de 25 quilòmetres.

A nivell nacional, podríem destacar els nedadors Kiko Hervás i Erika Villaécija (aquesta última va ser la única representant espanyola en els últims JJOO, entrant en una meritòria 17ª posició).

També cabria destacar les figures mediàtiques de nedadors com David Meca, que va popularitzar la llarga distancia amb travesses com Xàbia-Eivissa, o la incombustible Margarita “Tita” Llorens, nedadora d’estil purista (sense utilitzar neoprè per les seves travesses) que ha realitzat travesses com Eivissa-Mallorca.