JORNADA D’AIGÜES OBERTES

Horaris:

  • 14H Classe d’aigües Obertes (1:30h)
  • Conferencies – a partir de les 16 h.

Horaris ponents:

Luis Rodriguez Adalia: “Que puc aprendre dels millors nedadors en aigües obertes?” – 16 h.

L’entrenador responsable del CAR de Sant Cugat, qui ha entrenat a medallistes i a nedadors professionals en aigües obertes ens explicarà què podem aprendre dels millors en aquesta modalitat.

Podem agafar consells dels professionals per aplicar-los aquells nedadors d’un nivell més baix o amateurs per tal de millorar el rendiment i augmentar els beneficis de practicar aquest esport.

Carles Llagostera: “Transició de la piscina a la platja amb seguretat” – 16.45 h 

En Carles Llagostera és director tècnic de la secció d’aigües obertes del Vic-ETB. Aquest entrenador nacional de natació ens exposarà les principals progressions que ha de realitzar qualsevol nedador/a que vulgui participar amb seguretat en proves d’aigües obertes.

Entre d’altres consells, ens explicarà quines tècniques de natació s’han d’aprendre prèviament, com conèixer les condicions ideals per nedar al mar o quin material és indispensable per gaudir amb seguretat de la natació en aigües obertes.

Andrea Comaposada Garcia, Cofundadora d’Anèl·lides: “Qui viu a les platges de Barcelona?” – 17.30 h 

Aquesta empresa es dedica a donar serveis ambientals marins, fent conscienciació i divulgació de la importància de conservar i cuidar el medi ambient i la flora i fauna que podem trobar a l’aigua.

Ens faran una ponència sobre què ens podem trobar durant l’estona que estem nedant a la platja de Barcelona, la flora i la fauna, les seves característiques per a conèixer millor tot allò que ens pot deixar veure el mar Mediterrani.

1. POSAR-SE UN CASQUET QUE ES VEGI BÉ.

Al mar no és obligatori portar el casquet de bany, però és un
element de seguretat més. A ser possible, s’ha de triar un color
cridaner. S’ha de tenir en compte el color a l’hora d’adquirir-
lo: rosa lluminós, verd, groc, taronja i blanc són els més
recomanats.

2. S’HA DE NEDAR AMB BOIA DE SEGURETAT.

És un element de seguretat indispensable. A més d›atorgar
gran visibilitat, atorguen capacitat de càrrega. Portar un mòbil
i una mica de menjar no és mala idea. Per exemple portar un
antic mòbil que no utilitzem i un parell de gels per si de cas;
salva més d’una dificultat.

3. NEDAR AMB UN COMPANY.

Sempre que pugui s’ha de nedar amb un company. És fonamental
per a la seguretat. També, és una manera d’optimitzar
el rendiment. Al mar si passés quelcom, l’ajuda d’un company
sempre és d’agrair. Si no pots nedar amb un company, sempre
es pot nedar en zones més properes a la platja.

4. PRIORITZAR LES HORES DEL SOCORRISTA.

L’horari dels socorristes a les platges de Barcelona és molt extensa,
per la qual cosa, és important organitzar la sortida en
horari del socorrista, ja que si passes quelcom, et pot arribar
a salvar la vida.

5. ESPECIAL ATENCIÓ AMB ELS SOROLLS.

A l’aigua els sorolls tenen una peculiaritat, no se sap d’on procedeixen.
És per això, que quan s’escolti un soroll fora del normal,
s’ha de parar, aixecar el cap i veure de què es tracta.

6. S’HA DE RESPIRAR BILATERALMENT.

A part de per evitar lesions i desequilibris quan estem nedant,
la respiració bilateral serveix per tenir més contacte visual
amb el nostre entorn. S’ha de combinar la respiració bilateral
amb la vista al front i a més a més, es té el voltant controlat i
millorarà la orientació en el mar.

7. ATURAR-SE SI HI HAGUÉS ALGÚ O ALGUNA COSA A PROP.

Si es veu alguna cosa o algú a prop teu, s’ha d’aturar. És més
comú del que sembla que no s’adonin que hi ha un nedador.
En cas necessari, s’han d’agitar els braços per a que et vegin.

8. S’HA D’ASSUMIR QUE ELS ALTRES NO PODEN VEURE’T, ENCARA QUE TU ELS PUGUIS VEURE A ELLS.

Això és molt important interioritzar-ho. Al nedar, estem submergits
en l’aigua, un nedador és poc visible per això s’ha de
ser conscient que s’està desprotegit.

9. NO PERDRE LA CALMA.

Davant de qualsevol tipus d’imprevist el més important és no
perdre la calma. Mantenir-se tranquil en cas de patir una rampa
o sentir fatiga mentre es neda en aigües obertes, pot ajudar
a superar amb èxit la situació.

10. UTILITZAR NEOPRÈ EN ÈPOCA DE FRED.

El temps i la temperatura poden condicionar molt el teu rendiment.
Per això els dies de fred recomanem nedar amb vestit
de neoprè. No es pot ser confiat i s’ha de ser cautelós. Encara
que es sigui un nedador experimentat no és recomanable endinsar-
se massa en el mar per evitar riscos innecessaris.

11. LA TÈCNICA NO CANSA.

Per evitar que els factors externs guanyin la cursa, cal nedar
tenint cura de la tècnica des del primer moment. A més, és
la millor fórmula per evitar cansar-nos gratuïtament en cada
braçada.

12. CONSELL D’ ONADES.

En natació la respiració sempre és molt important. Però quan
es practica aquest esport en aigües obertes encara ho és més.
Per respirar amb seguretat has de fixar-te en les onades que
vénen cap a tu i respirar pel costat contrari. A més així evitarem
empassar major quantitat d’aigua.

A. HIDRATACIÓ:

Quan nedem en el medi aquàtic, el nostre cos perd líquids i electròlits encara que no ho notem. Per això, seguir unes correctes pautes d’hidratació és essencial.

Abans de començar, ens hem d’assegurar que anem hidratats (si comencem amb set, podem patir problemes com dèficit de força/concentració, rampes i problemes més greus).

 

 

En sortides de més d’una hora, serà necessari portar un bidó amb aigua o beguda isotònica (les boies de seguretat ens permeten portar-ho amb nosaltres sense generar un llastre).

Al acabar, podem aportar líquids també mitjançant fruites aquoses com meló, síndria o taronges.

B. NUTRICIÓ:

Abans de començar, és convenient menjar aliments que ens aportin energia (rics en carbohidrats), amb un mínim de 3 hores d’antelació i evitant greixos i fibra, que alenteixen el procés digestiu.

Si la travessa és de llarga durada, hauràs de menjar aliments de fàcil digestió que t’aportin energia (gels de carbohidrats, barretes,etc). Aquests aliments els has d’haver provat abans per assegurar-te que no et causen problemes estomacals. No experimentis mai el dia de la prova!

Al acabar, tindrem que recuperar part de l’energia gastada, així com els electròlits que hem perdut. Begudes isotòniques, fruites amb alt percentatge d’aigua i aliments que continguin proteïnes seran la base per a recuperar la musculatura de l’esforç realitzat (síndria, meló, batut de proteïnes amb carbohidrats, altres fonts de proteïnes com la carn de pollastre o els ous).

T’aconsellem que mengis i beguis amb calma al acabar, per facilitar la feina a l’estómac després de la travessa.

Per últim, et recomanem que visitis a un professional de la nutrició per planificar específicament el teu pla nutricional.

4.a   Previsió: les condicions del mar no són estables. Assegura’t de conèixer l’estat del mar (el color de la bandera a la platja t’avisarà de les condicions) i d’ésser capaç de sortir de l’aigua en cas de problemes.

4.b   Companyia: neda sempre acompanya’t. La sortida serà més amena i tindràs el doble de seguretat.

4.c   Visibilitat: al mar, fes-te visible! Utilitza un casquet de bany que se’t vegi i una boia de seguretat. Seràs visible per altres nedadors/es, embarcacions, socorristes,etc.

4.d   Nivell: abans d’aventurar-te al mar, assegura’t que tens un nivell mínim de natació en piscina. Per a poder GAUDIR del mar s’han de fer els deures a la piscina abans.

4.e   Escalfament: abans de començar, realitza mobilitat articular en sec i els primers metres que siguin suaus per entrar en acció.

4.f   Itinerari: segueix els itineraris marcats, sense sobrepassar les boies que delimiten la zona de trànsit marítim.

4.g   Equipament: en determinades condicions, un bon equipament será imprescindible (l’ús de neoprè per a baixes temperatures o presència de meduses).

La natació neix com a pràctica de supervivència en un medi que resulta desconegut i perillós pels humans.

La necessitat de desplaçar-se resultava vital per les tribus prehistòriques, havent d’aprendre a sortejar obstacles naturals amb aigua (rius, llacs i/o platges).

No va ser fins el segle XVIII, a Anglaterra, que es va fundar la primera organització de natació, la National Swimming Society, amb l’ànim d’entendre la natació com quelcom més enllà de la supervivència.

Així, les primeres competicions transcorregueren en rius i platges, fent-se extensiva la pràctica en piscines amb el pas del temps.

Ja en les primeres Olimpíades modernes, el 1896 a Atenes, la natació va esdevenir esport de ple dret, realitzant-se el total de les proves al mar, donada la negativa dels organitzadors d’invertir en la construcció d’un recinte especialitzat.

Amb el pas del temps, les competicions d’Aigües Obertes ‘han convertit en proves de mitja/llarga distancia, i des del 2008 han adquirit l’estatus de prova Olímpica en la distància de 10 quilòmetres.

Arreu del món podem trobar proves d’aigües obertes que abracen des de menys d’un quilòmetre a autentiques maratons de més de 25 quilòmetres.

A nivell nacional, podríem destacar els nedadors Kiko Hervás i Erika Villaécija (aquesta última va ser la única representant espanyola en els últims JJOO, entrant en una meritòria 17ª posició).

També cabria destacar les figures mediàtiques de nedadors com David Meca, que va popularitzar la llarga distancia amb travesses com Xàbia-Eivissa, o la incombustible Margarita “Tita” Llorens, nedadora d’estil purista (sense utilitzar neoprè per les seves travesses) que ha realitzat travesses com Eivissa-Mallorca.